Entre flors des del bressol: la història darrere d'aquest blog
Per a ells, continuo sent aquella nena que rondava entre galledes d'aigua i papers de cel·lofana. Cada vegada que arriba el meu aniversari, em deixen anar el clàssic "que gran ets ja", seguit d'alguna història sobre com algun em donava el biberó a la rebotiga o com un altre venia a recollir-me a léscola perquè els meus pares no podien sortir a buscar-me de tant de treball que hi havia. Era un entorn familiar en tots els sentits.
Amb aquests records i amb aquesta història, no podia haver acabat en un altre lloc que no fos aquí. Ara segueixo a la floristeria, però aquesta vegada al capdavant d'ella. No per obligació, sinó per devoció al meu pare, la millor persona del món i un treballador nat. Li ho dec tot, i si avui estimo aquest treball, és perquè l'he après veient-lo a ell.
I per què aquest blog?
Perquè després de tants anys envoltada de flors, de clients que venen i van, d'històries entranyables i moments caòtics, havia d'explicar-ho en algun lloc. Aquest blog no va de vendre flors ni de fer publicitat. Va de compartir anècdotes, aquestes coses que passen en el dia a dia i que, si no les escric, es perdran com a pètals en el vent (val, m'ha quedat molt poètic, però és veritat).Aquí trobareu, quinzenalmente, relats divertits, històries curioses de la floristeria i consells casolans sobre flors, tot amb un to proper, sense formalitats ni tecnicismes. Perquè les flors són part de la vida quotidiana, no un luxe reservat per a ocasions especials.
Així que, si us ve de gust acompanyar-me en aquest viatge entre flors i records, benvinguts. Això acaba de començar.🌸😊